Diumenge 2 de febrer van tenir lloc a Barcelona dos esdeveniments: el primer, la gran vaga dels treballadors de TV3. El segon, la sisena “gran gala” del cinema català, els Premis Gaudí. Tots dos varen ocórrer al BTM de Barcelona, cosa que va generar que un fos un autèntic aldarull mentre que els altres van aconseguir fer del seu propòsit un vertader cant protesta.
Pocs dies abans de la gran gala, la Televisió de Catalunya va anunciar que tenia prevista una vaga pel mateix dia del gran esdeveniment. Això va deixar amb poques opcions als premis, que van haver d’emetre’s a La Xarxa i a través de diferents portals, com ara a La Vanguardia. Aquesta vaga ja provenia de la setmana anterior, en què la programació de TV3 es va veure alterada en nombroses ocasions. Aquest cop, però, els treballadors no es van limitar a fer vaga a través de la “no acció”. De fet, l’entrada del BTM es va convertir en una petita bomba de rellotgeria amb els manifestants reivindicant els seus drets, els bombers que, sempre solidaris, es van unir a les protestes, els Mossos d’Esquadra tallant el pas a la premsa… Però ni tan sols això va aconseguir acovardir els presents: actors, directors i altres figures del cinema i la televisió van desfilar per la catifa vermella.
Grans figures de la talla de Carmen Machi, Javier Cámara o José Sacristán van acudir a la gran festa del cinema de la nostra terra i, malgrat tot l’aldarull, es van solidaritzar amb els treballadors. Molts d’ells, de fet, lluïen samarretes contra les retallades dedicades a Artur Mas, que no va faltar a la gala malgrat els crits que van dirigir-li. Aquestes protestes sí van semblar acoquinar la nova presidenta, Isona Passola, que va ser la gran absent a l’entrada dels premis ja que va accedir pel darrere a la seva primera “gran nit” com a nova dirigent.
Un cop a dins, els premis van transcórrer amb normalitat. Àngel Llàcer i Manu Guix van ser els encarregats de presentar un esdeveniment més reivindicatiu que mai. La pel·lícula “Los últimos días”va ser la gran triomfadora de la nit, rebent els premis a millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció de producció (Josep Amorós), millor direcció artística (Balter Gallart), millor fotografia (Daniel Aranyó), millor so (Licio Marcos de Oliveira, Oriol Tarragó i David Calleja), millor maquillatge i perruqueria (Patricia Reyes) i millors efectes (Lluís Rivera, Juanma Nogales, Jon Aguirre, Manuel Ramírez, Isidro Jiménez i Pablo Perona). La va seguir de ben a prop “La Plaga”, amb millor pel·lícula, millor director (Neus Ballús), millor guió (Neus Ballús i Pau Subirós)i millor muntatge (Neus Ballús i Domi Parra). També va formar part del palmarès “Tots volem el millor per a ella”, amb la millor protagonista femenina (Nora Navas) i millor actriu secundària (Clara Segura). El millor protagonista masculí fou José Sacristán, amb “El muerto y ser feliz”, mentre que el millor secundari va ser Ramón Madaula per “La por”. El millor vestuari fou per a Lourdes Pérez i Rosa Tharrats, d’ “Història de la meva mort” mentre que la millor música fou la de “Barcelona, nit d’estiu”(Joan Dausà). El millor documental va ser “Món Petit”, el millor curtmetratge “Godka Cirka (Un forat al Cel)” i la millor pel·lícula per a televisió, “Carta a Eva”. Finalment, el Gaudí d’Honor va ser per a Julieta Serrano.
En definitiva, la nit dels Gaudí va estar plena d’emocions, malgrat que no totes varen ser positives. Una organització desbordada va fer que les protestes fossin encara més torbadores malgrat el bon paper que va fer tot el món del cinema.
Text i fotos: Eric Romaguera (@eromagueranews) i Irene Acedo
Cultura por placer 